En la música per a arpa, la tonalitat de re bemoll major és preferible a la seva enharmònica, en do sostingut major, no només perquè les cordes de l'arpa són més ressonants en les posicions amb bemolls, sinó perquè la modulació a la dominant és més fàcil de realitzar, posant el pedal de sol bemoll en posició normal quan no hi ha posició de doble sostingut per al pedal de fa en sol sostingut major. El seu equivalent enharmònic és do sostingut major. El seu relatiu menor és la tonalitat de si bemoll menor, i la tonalitat homònima és re bemoll menor. La seva armadura té cinc bemolls (la, si, re, mi, sol). Així, la seva escala està constituïda per les notes re♭, mi♭, fa, sol♭, la♭, si♭ i do. Re bemoll major (també Re♭M en la notació europea i D♭ en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota re♭.
0 Comments
Leave a Reply. |
AuthorWrite something about yourself. No need to be fancy, just an overview. ArchivesCategories |